Discurs de presentació de l’Enciclopèdia a Barcelona
Parlar sobre l’Enciclopèdia aquí i avui, és un compromís. N’he parlat i escrit tantes vegades que pens que ja ho he dit tot i que poques coses noves puc afegir. I per si fos poc, i açò ho complica més, molts de vosaltres ja m’heu sentit parlar altres vegades i no em sembla bé abusar de la vostra paciència repetint el mateix avui. Per tant, quan un no té idees noves, el millor que pot fer és copiar dels qui en saben; i així vaig recordar un treball que a mi m’agrada molt que va escriure sobre el temps, no el meteorològic sinó l’altre, un filòsof francès anomenat André Compte Sponville, el qual tractava aquest tema, més aviat enrevessat, d’una manera molt intel·ligent. Aquest filòsof, en lloc de fer un discurs lineal sobre el temps, anava desenvolupant diversos aspectes que ell hi relacionava, aspectes algunes vegades contradictoris, altres vegades conseqüència un de l’altre, altres vegades complementaris i cada apartat el començava amb la mateixa frase: El temps és. Per tant, encara que no soc filòsof, intentaré aplicar aquesta metodologia per parlar de la Enciclòpedia i a veure si surt bé, en el benentès que el filòsof francès dedicava un llarg apartat a cada aspecte i jo només hi dedicaré un paràgraf, perquè si no ho faig així al final estaria sol. Bé, anem a començar i el primer què vull dir és que
L’Enciclopèdia és l’abans de la revolució. L’Enciclopèdia va néixer en la segona meitat de la dècada dels anys setanta, quan tot encara estava per fer i tot era possible. Es va gestar entre centenars, potser milers de projectes, que van sorgir a les nostres terres com l’aigua que brolla amb força quan s’obren les comportes d’un pantà que l’havia retinguda. Va néixer quan la il·lusió encara permetia somniar països que no van ser i vides què no es sempre es van viure. Va sortir a la llum entre festivals de música clàssica d’estiu, recitals de joves poetes amb un aire clandestí, trobades de cultura popular que s’apoderaven dels carrers, vetllades de glosat que recuperaven ben vives les troves populars, moviments ecologistes per protegir la terra, la nostra i la de tothom, discos de Traginada que retrobaven antigues tonades, educadors que volien renovar l’educació a les escoles, grups teatrals que ja no representaven comèdies amables d’una societat falsa, novel·listes que podien expressar-se en la nostra llengua i pintors que assajaven nous corrents creadors.
L’Enciclopèdia és l’inici d’un camí. L’Enciclopèdia, per la seva condició d’una obra en equip, va ser quelcom més que una publicació. Poc a poc es van anar reunint al seu voltant tos aquells que, des del camp de les ciències o les humanitats, dirigien les seves investigacions a millorar el coneixement de l’illa. La confluència d’interessos els va mantenir units al projecte i la col·laboració mútua prest va fer veure que es podia anar molt més enllà d’aquest projecte editorial, es va veure que paral·lelament a l’Enciclopèdia es podia dur endavant un altre projecte igualment ambiciós: l’Institut Menorquí d’Estudis. I, així, a partir del grup inicial d’autors de l’Enciclopèdia i d’altres que no n’havien format part, es va emprendre aquest nou camí de treball en equip que reforça amb les seves investigacions, publicacions i jornades la feina de l’Enciclopèdia i que va molt més enllà pel seu caràcter de centre d’investigació, de creador de coneixements i de cultura.
L’Enciclopèdia és viva. L’Enciclopèdia és com un organisme viu que creix i s’adapta al món que l’envolta. Quan va néixer pretenia, i encara ho pretén, recollir tots els coneixements que hi havia sobre Menorca per divulgar-los a traves de les seves pàgines. Però aquests coneixements, per molt que en aquells moments ens semblaven immensos i per açò vam fer l’Enciclopèdia –Josep Pla havia dit que Menorca era, de totes les que coneixia, una de les terres amb més publicacions en relació amb el seu territori– van demostrar-se molt millorables pel que fa a quantitat. Així, tot just encetada la feina editorial, van començar a aparèixer noves generacions de joves que van entrar amb força en el món de la investigació i cadascun d’ells va contribuir amb la seva tasca a obrir nous camps fins aleshores mai no conreats o a completar les vies obertes en el passat. La conseqüència és que, a mesura que s’anava fent, l’Enciclopèdia ha hagut de canviar la seva planificació per donar cabuda a aquests nouvinguts al món de la ciència i a les seves valuoses aportacions. Aquesta circumstància l’ha feta passar d’un plantejament de grans i pocs temes generals a una plantejament on aquests temes es subdivideixen per donar a conèixer els estudis més específics realitzant per àrees, sense arribar, però, a un esmicolament que, encara que molt interessant per als especialistes, no tindria sentit en una obra divulgativa com aquesta.
L’Enciclopèdia és la passió pel coneixement. L’Enciclopèdia és fruit de la passió per conèixer d’un grup d’investigadors. És l’aventura de perseguir el saber pel plaer que proporciona a aquell qui el té. És gaudir amb el desvetllament dels misteris que la natura o la societat ens plantegen. És voler ser el primer a albirar un terreny inexplorat de la realitat. És voler fer partícips a altres investigadors del que un sap i, a la vegada, compartir el que saben ells. És, finalment, una voluntat de divulgar aquests coneixements perquè puguin formar part del món de la cultura de la mateixa manera que ho fan la literatura, la música i l’art.
L’Enciclopèdia és la utilitat de la ciència. L’Enciclopèdia també és una eina útil. La passió pel coneixement pur no està renyida necessàriament amb la utilitat del coneixement. Més d’un investigador que ha treballat tancat al seu despatx, lluny de tota preocupació material, buscant les veritats més abstractes, ha aconseguit fer descobriments que d’altres han aplicat a resoldre problemes d’allò més pràctics; i, pel contrari, investigadors que només volien resoldre un problema molt concret del món material han trobat principis generals de la seva matèria. Fins i tot podríem dir que la diferència entre ciència pura i ciència útil està més en la motivació de l’investigador que en la ciència que fa. Per açò, l’Enciclopèdia és, d’una banda, el resultat d’aquesta passió pel saber i, a la vegada, ofereix un coneixement útil, perquè tot el que tracta fa referència a un àmbit molt concret, l’illa de Menorca,. I així ens apropa d’una manera diferent a aquest territori on vivim i ens ajuda a conèixer-lo millor, per poder prendre decisions individuals o col·lectives més encertades.
L’Enciclopèdia és el descobriment del món més proper. L’Enciclopèdia va començar amb una idea ben clara, la de cobrir una mancança que es deixava notar en totes les publicacions educatives des dels nivells més baixos als més alts. Aquesta mancança s’evidenciava utilitzant els llibres de l’ensenyament reglat, on els estudiants podien aprendre perfectament les característiques de les girafes, la geologia dels Alps, els costums dels massais de Kenya i la història del general Custer, però no aprenien ni un sol mot sobre l’àguila peixatera, la geologia de la costa nord de Menorca, les feines dalt l’era als llocs de l’illa ni la revolució del 1810. I açò era un problema, perquè difícilment es pot entendre el que es llunyà si no es coneix el que és més proper. Només el coneixement del que vivim cada dia ens pot permetre obrir-nos a l’exterior i només ell pot ser la clau que ens permeti conèixer i entendre el que és diferent. I per açò l’Enciclopèdia de Menorca va tenir un propòsit clar des del principi: donar a conèixer el nostre petit món com a primer pas indispensable per interpretar la resta del món.
L’Enciclopèdia és el l’autonomia de la ciència. L’Enciclopèdia recull el fruit de la investigació d’uns científics que han fet feina sense altres traves que les que els imposa la metodologia de la seva ciència i el mantenir la coherència amb els altres investigadors del seu camp. És a dir, l’Enciclopèdia recull el fruit d’una ciència independent i objectiva, o, siguem més modests, d’una ciència que tendeix a l’objectivitat i la independència perquè aquests conceptes abstractes, com totes les idees, no s’assoleixen plenament ni a Menorca ni a cap altre lloc del món, i, fins i tot, en altres llocs on hi ha més interessos supracientífics encara s’assoleixen menys. Però si la ciència que hi ha a la nostra obra és autònoma açò no vol dir que sigui neutra. La ciència que recollim a l’Enciclopèdia esta compromesa amb el nostre temps i amb la nostra terra, i açò potser precisament perquè és autònoma. Per açò també hauria pogut encapçalar aquest apartat dient “L’Enciclopèdia no és neutra”.
L’Enciclopèdia és el llegat. L’Enciclopèdia és deutora d’un llegat històric, el llegat de tots aquells que des de segles enrere han dirigit la seva curiositat intel·lectual cap a la realitat menorquina i han tret a la llum molts dels seus aspectes. Foren desenes els investigadors afeccionats i acadèmics, menorquins i forans, els que al llarg dels tres darrers segles estudiaren la nostra terra i contribuïren a establir les bases del coneixement contemporani de l’illa. Tots ells constitueixen les primeres baules d’una sòlida cadena que arriba fins al dia d’avui. Ells són els gegants sobre les espatlles dels quals han pujat els investigadors actuals per veure més enfora que ningú, per emprar el mateix símil que va utilitzar Newton, per justificar els seus treballs i que és sense dubte la idea que presideix l’avenç del coneixement científic.
I podria continuar perquè l’Enciclopèdia és, crec jo, moltes coses més –tal vegada molts de vosaltres n’heu pensat alguna- però ja m’he passat de temps i no vull abusar més de la vostra paciència. En tot cas, si vos ha agradat el que he dit, us promet que aquests aspectes que m’he deixat avui els explicaré en el discurs que hauré de fer quan l’Enciclopèdia faci cinquanta anys.
Josep M. Vidal Hernández
Barcelona, 18 de febrer de 2010